Per què vaig triar la tardor per al començament de The Eternal Prince

Quan imaginava el començament de , mai no veia Alexander iniciant el viatge sota un cel brillant d’estiu. No em semblava adequat. Volia un inici més fred, més silenciós i una mica incòmode. La tardor em donava tot això de manera natural.

Volia que el món semblés real

El temps canvia la manera com vivim els llocs. Un castell en una tarda perfecta d’estiu provoca una sensació molt diferent del mateix castell envoltat de pluja, boira i fulles caigudes. L’arquitectura no canvia, però la nostra percepció sí. Era una cosa que volia aprofitar a .

Alexander recorre un món que ha de semblar bell, però no volia que aquesta bellesa fos massa neta o artificial. Hi pot haver fang als camins, pluja freda i arbres gairebé despullats. El cel no ha de col·laborar sempre amb la història. Per a mi, aquestes imperfeccions fan que el món resulti més creïble.

La tardor té la incertesa adequada

La tardor també té alguna cosa estranya. Mai no saps del tot quin tipus de dia trobaràs. Una tarda pot ser càlida i daurada, mentre que el matí següent pot ser gris, ventós i glaçat.

Aquesta inestabilitat encaixava amb el començament de la història d’Alexander. Ell no comença sabent tot el que l’espera. El món que l’envolta tampoc no hauria de semblar completament previsible. El temps, els paisatges i la llum canviant reforcen discretament aquesta incertesa sense necessitat d’explicar-la.

M’agrada el contrast amb els llocs càlids

Una de les coses que més m’agraden del fred és la importància que dona a l’escalfor. Una espelma importa més en una habitació fosca. Una llar de foc es percep diferent després de caminar sota la pluja. Una finestra il·luminada d’un palau llunyà es torna acollidora quan el camí és fred i moll.

Són imatges senzilles, però creen atmosfera immediatament. Valentine Kingdom conté molts contrastos, i volia que les estacions en formessin part. El món exterior pot ser dur mentre alguna cosa preciosa espera a dins. O alguna cosa preciosa pot amagar un perill. L’aparença d’un lloc no ha d’explicar mai tota la veritat.

La tardor també representa el canvi

El simbolisme de la tardor és evident, però no volia forçar-lo. Alexander entra en un període de canvis enormes. La tardor és una estació definida pel canvi. Aquesta connexió funciona naturalment per si sola.

Els arbres perden les fulles. Els dies s’acaben abans. Els animals es preparen per a l’hivern. Tot el paisatge comença a adaptar-se al que vindrà. Alexander encara no sap què passarà, però la seva antiga vida ja comença a quedar enrere.

De vegades el principi hauria de semblar un final

Potser és el que més m’agrada. La tardor acostuma a associar-se amb les coses que s’acaben: l’estiu s’acaba, les fulles cauen i l’any avança cap a l’hivern. Però comença precisament aquí.

Per a Alexander, allò que des d’una perspectiva sembla un final és en realitat el primer capítol d’alguna cosa molt més gran. M’agrada aquesta contradicció. La història no comença quan el món s’obre a la primavera, sinó quan sembla que tot es tanca.

I des d’aquest començament més fred, Valentine Kingdom comença a revelar-se.

Comparteix amb els amics:

Últimes notícies de M.V. Mitic