Els autors poden publicar legalment amb un pseudònim?

Hi ha molts motius pels quals un autor pot preferir publicar amb un altre nom. Alguns busquen privacitat, altres un nom que encaixi millor amb el gènere i d’altres simplement volen separar l’escriptura de la vida personal.

Personalment, crec que el nom d’un autor s’ha de tractar com a part de la seva identitat editorial. Apareix a les cobertes, als webs, als anuncis i a tot allò que els lectors acabaran associant amb els seus llibres. Però abans de triar un pseudònim hi ha alguns aspectes pràctics i legals que val la pena comprendre.

Un pseudònim no canvia qui és propietari del llibre

En general, els autors poden publicar amb pseudònim. És simplement un altre nom que s’utilitza per identificar públicament el creador. No crea automàticament una persona jurídica diferent ni significa que l’autor perdi la protecció dels drets d’autor sobre la seva obra.

Segons la legislació dels Estats Units, els escrits originals solen rebre protecció de drets d’autor quan es creen i queden fixats en un suport tangible. L’autor no necessita publicar amb el nom legal perquè aquesta protecció existeixi. L’Oficina de Copyright dels Estats Units també permet registrar determinades obres pseudònimes amb pseudònim, tot i que les dades proporcionades poden afectar la privacitat i el termini de protecció aplicable.

Cal distingir entre posar un pseudònim a la coberta d’un llibre i utilitzar-lo per fer negocis. Els contractes editorials, els processadors de pagaments, els bancs i els registres fiscals poden continuar exigint la identitat legal de l’autor o les dades d’una empresa registrada.

Un pseudònim pot protegir fins a cert punt la identitat pública, però no s’ha de confondre mai amb l’anonimat complet.

Construir un nom que els lectors recordin

Crec que la coherència importa més que intentar inventar el nom més estrany possible. Un lector hauria de reconèixer l’autor en una coberta, trobar el web oficial i descobrir altres títols sense preguntar-se si són de la mateixa persona.

Abans de decidir-se per un pseudònim, té sentit buscar autors, editorials i marques que facin servir noms semblants. Un nom que sembla únic pot pertànyer a un escriptor o empresa consolidats. Això pot causar confusió molt abans de qualsevol disputa legal.

També convé comprovar la disponibilitat dels dominis i noms d’usuari a les xarxes socials. Cap d’aquests elements estableix automàticament drets legals sobre un nom, però facilita la construcció d’una identitat recognoscible.

Un pseudònim pot adquirir valor comercial amb el temps. Això no vol dir que qualsevol escriptor novell hagi de registrar una marca immediatament. Vol dir que convé pensar en com s’utilitzarà el nom més enllà del primer llibre.

La meva visió de la identitat d’autor

Prefereixo triar amb cura una identitat editorial i construir-la durant anys que no pas canviar repetidament de nom cada vegada que apareix una idea nova.

Naturalment, els autors que treballen en gèneres diferents poden tenir bones raons per utilitzar diversos noms. Un escriptor de contes infantils i novel·les de terror per a adults pot preferir identitats públiques separades.

L’important és saber què representa cada nom i mantenir clars els acords legals i comercials.

Un pseudònim no és només una cosa impresa sota el títol d’un llibre. Amb el temps pot convertir-se en una identitat que els lectors reconeguin, en què confiïn i a la qual tornin.

Per això val la pena triar-lo amb cura.

Comparteix amb els amics:

Últimes notícies de M.V. Mitic