Què he après després de publicar més de 30 articles al meu web d’autor

Quan vaig començar a publicar articles al meu web d’autor, trenta entrades em semblaven un nombre força elevat. Però quan vaig superar aquella xifra, va deixar de semblar una gran fita i va començar a sentir-se com l’inici d’una biblioteca de continguts de debò. Amb només cinc o deu entrades, cada article sembla una part enorme del web, simplement perquè no hi ha gaire res més. Quan n’hi ha trenta o més, el web comença a tenir un altre aspecte. Hi ha més temes, més punts d’entrada, més pàgines que Google pot descobrir i més coses entre les quals els visitants es poden moure. També vaig deixar de preocupar-me tant de si cada article individual tindria bons resultats. Alguns probablement sí, d’altres no, i això és completament normal. Ara el que m’importa més és tenir prou contingut perquè amb el temps puguin aparèixer patrons.

El volum canvia el web

La diferència més gran és que un sol article ja no ha de carregar tot el pes. Algú pot descobrir el meu web amb un article sobre webs d’autors, una altra persona a través de l’edició, una altra per Valentine Kingdom i algú més amb una cerca totalment diferent. Tots poden acabar dins del mateix ecosistema. És aquí on tenir més contingut comença a ser valuós. Els articles relacionats tenen més sentit, els enllaços interns són més útils i les publicacions antigues no han de desaparèixer només perquè n’hagi publicat de noves. Google té més pàgines per entendre, Pinterest més material per distribuir i jo més coses per compartir sense repetir sempre els mateixos cinc URL. No necessito trenta articles guanyadors. Si un percentatge relativament petit acaba convertint-se en pàgines fortes que continuen atraient gent, la resta de la biblioteca igualment ajuda a donar estructura i profunditat al web.

Les estadístiques finalment es tornen interessants

Una altra cosa que vaig notar és que les estadístiques són poc útils quan gairebé no hi ha res per comparar. Amb tres articles, que un rebi més impressions que un altre no em diu gaire. Amb trenta, quaranta o eventualment cent, les diferències es tornen més significatives. Potser una categoria atrau sistemàticament més impressions de cerca. Potser una altra funciona millor a Pinterest. Alguns articles poden portar moltes visites però poca implicació, mentre que una pàgina més petita fa que els visitants continuïn llegint i els condueix a altres parts del web. Aquest és el tipus d’informació que m’interessa de debò. Prefereixo publicar prou contingut bo, esperar i observar què passa que passar setmanes intentant predir quin article concret tindrà èxit. El trànsit real acaba responent preguntes que la teoria no pot resoldre.

Estic construint una biblioteca, no una cronologia

Això és probablement el que més m’agrada dels blogs en comparació amb crear publicacions constants a les xarxes socials. Un article publicat avui no desapareix demà. Continua al web, es pot indexar més endavant, començar de sobte a posicionar-se mesos després, tornar a aparèixer a Pinterest i connectar-se amb articles futurs que encara no existeixen. L’article trenta no substitueix el vint-i-nou: s’hi afegeix. Això vol dir que la feina s’acumula en lloc de tornar sempre a començar. Superar trenta articles no va crear un trànsit enorme de la nit al dia, i tampoc no ho esperava, però em va mostrar com el sistema pot funcionar a una escala molt més gran. Ara cinquanta articles em semblen molt més interessants que trenta, i cent ho seran encara més. Ja no intento que un únic article perfecte ho resolgui tot. Intento construir prou pàgines útils perquè el web es torni gradualment difícil d’ignorar.

Comparteix amb els amics:

Últimes notícies de M.V. Mitic