La tardor a Valentine Kingdom

Tota història comença en algun lloc. Per a , aquest començament té lloc a la tardor. No volia tractar l’estació com una simple decoració de fons. Canvia la manera com se sent l’inici. Els dies s’escurcen, l’aire es refreda, plou més sovint i el món va perdent la lluminositat de l’estiu. Per a Alexander, aquesta atmosfera encaixa amb el moment en què la seva vida comença a canviar.

Un començament més fred

Viatjar per un món a la tardor té alguna cosa diferent. Els camins s’enfosqueixen després de la pluja. Els boscos passen del verd al daurat, al vermell i al marró. La pedra antiga sembla gairebé negra quan és molla. La llum càlida darrere d’una finestra destaca molt més quan a fora fa fred. M’agrada aquest contrast.

Valentine Kingdom és un món de palaus, boscos, pobles, camins antics i llocs que tenen la seva pròpia història. La tardor dona a tot això un caràcter més silenciós. No necessita anunciar que alguna cosa està canviant. Simplement ho pots sentir.

On comença el viatge d’Alexander

Al començament de , Alexander encara no entén fins a quin punt canviarà la seva vida. És un altre motiu pel qual la tardor em funciona. És una estació entre dos mons: l’estiu ha acabat, però l’hivern encara no ha arribat. El paisatge és familiar i, tanmateix, canvia cada dia.

Alexander comença en una situació semblant. Encara és ell mateix. Encara entén el món que l’envolta com sempre l’ha entès. Però aquesta certesa no es mantindrà intacta. L’estació ja està canviant abans que ell s’adoni que també canvia amb ella.

El món se sent diferent a la tardor

Sempre m’han agradat els mons que semblen habitats en lloc de ser perfectes permanentment. La pluja pot fer desagradable un camí. El vent pot fer que un bosc sembli completament diferent de nit. Una habitació càlida pot semblar més segura simplement perquè a fora fa molt mal temps. Aquests petits detalls m’importen. Fan que un món fictici es pugui sentir físicament.

La tardor és especialment bona per a això perquè crea contrastos constants: escalfor i fred, llum i foscor, bellesa i decadència, comoditat i incertesa. Aquests contrastos encaixen naturalment amb Valentine Kingdom.

No tot allò bonic ha de ser lluminós

La primavera i l’estiu solen ser les estacions més fàcils de descriure com a boniques. La tardor és bonica d’una manera diferent. Les fulles cauen, les plantes desapareixen, les tempestes són més habituals i els dies s’escurcen. I, tanmateix, boscos sencers poden esdevenir més bells precisament perquè canvien.

Crec que hi ha alguna cosa important en això. El canvi no sempre arriba amb aparença esperançadora. De vegades sembla que alguna cosa s’acabi. Només més endavant entens que una altra cosa estava començant.

La primera estació de Valentine Kingdom

A mesura que creixi el món de Valentine Kingdom, els lectors el veuran sota moltes condicions diferents. Hi haurà moments més lluminosos, d’altres més foscos, llocs diferents i estacions diferents. Però per a mi la tardor sempre ocuparà un lloc especial al començament.

És on comença el primer viatge, on els camins es tornen més freds, el món comença a semblar menys familiar i Alexander fa els primers passos cap a alguna cosa molt més gran que la vida que coneixia.

Comparteix amb els amics:

Últimes notícies de M.V. Mitic