Enllaços interns per a autors: per què vaig començar a connectar els articles

Els enllaços interns no em semblaven gaire importants quan el blog només tenia unes quantes publicacions. Tampoc no hi havia gaires altres llocs on enviar el lector. Quan la biblioteca va començar a créixer, això va canviar del tot. Vaig començar a veure relacions evidents entre articles publicats de manera independent. Un text sobre construir un web d’autor connecta naturalment amb allotjament, dominis, SEO i comerç electrònic. Els articles d’edició es relacionen amb vendes directes, pagaments i propietat intel·lectual. Els de Valentine Kingdom poden portar al llibre, als capítols gratuïts i a altres parts d’aquell món. Deixar cada article aïllat em va semblar una oportunitat perduda: potser el lector volia una informació que jo ja tenia publicada en una altra pàgina del mateix lloc.

El lector és el primer

La meva manera de pensar en els enllaços és senzilla: si algú acaba aquesta secció i li sorgeix una altra pregunta, tinc ja un article que la respongui? Si és així, té sentit enllaçar-lo. No vull cinc enllaços a cada paràgraf només perquè algú digui que són bons per al SEO. Això converteix ràpidament el text en un laberint. La connexió hauria de ser prou útil per recomanar la pàgina següent encara que no existissin els cercadors. Així és més fàcil explorar el web i els visitants tenen un motiu per continuar, en lloc d’arribar al final d’un article sense saber què llegir després.

Els enllaços donen estructura al web

Això esdevé més important quan augmenta el nombre d’articles. Amb trenta publicacions, un visitant encara pot explorar el lloc fàcilment. Amb centenars, les pàgines antigues poden quedar enterrades als arxius de categories si no hi ha una estructura millor que les connecti. Els enllaços interns resolen una part del problema. Els articles sobre webs es reforcen mútuament, els d’edició formen un altre grup i els de construcció de mons o Valentine Kingdom poden tenir el seu propi recorregut. M’agrada pensar en diversos grups connectats en lloc d’una llista cronològica infinita. També m’ajuda a gestionar els continguts i veure quines àrees ja són sòlides i quines necessiten pàgines noves.

Els continguts nous poden reforçar els antics

El que trobo especialment interessant és que publicar un article nou pot fer més útil un d’antic. Si escric sobre Search Console, puc connectar-lo amb un text anterior sobre SEO i afegir-hi també un enllaç de tornada. De sobte, dues pàgines que estaven aïllades es donen suport. Això es pot repetir a mesura que creix la biblioteca i reforça l’estructura sense haver de reconstruir-ho tot. Els cercadors també utilitzen enllaços interns per descobrir pàgines i entendre’n les relacions, però prefereixo considerar-ho un benefici afegit. El primer objectiu és ajudar el lector a trobar la informació que podria voler consultar després.

Comparteix amb els amics:

Últimes notícies de M.V. Mitic